La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural vol acostar la natura a la població de les Illes Balears. La instal·lació d’una càmera a un niu d’àguila peixatera al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera permetrà seguir en directe tot el cicle reproductiu d’una parella d’aquesta espècie. Això serà possible gràcies al projecte «Càmeres d’aus en directe», de l’organització SEO/BirdLife, que compta amb el finançament de l’Organisme Autònom de Parcs Nacionals (OAPN).

En concret, la càmera s’ha col·locat al costat d’un niu situat a sa Rambada del port de Cabrera. L’objectiu és donar a conèixer la realitat d’aquesta espècie emblemàtica i amenaçada i mostrar-ne el cicle reproductiu (preparació del niu, aparellament, posta, incubació, eclosió i naixement). També es podrà observar en directe la cria, l’alimentació i el creixement dels pollets, així com el canvi de plomatge, les interaccions entre ells i la relació amb altres espècies i els seus primers vols fins a l’abandonament del niu.

Per no interferir amb la biologia de l’espècie, es va instal·lar la càmera fora del període de cria, quan el niu estava buit. D’aquesta manera, la màxima expressió de la natura, a través d’unes imatges privilegiades, estarà a l’abast de tothom que hi vulgui accedir a través de l’enllaç següent: https://seo.org/camaras/.

Àguila peixatera (Pandion haliaaetus)

L’àguila peixatera és una espècie catalogada com a vulnerable al Catàleg espanyol d’espècies amenaçades, aprovat pel Reial decret 139/2011, de 4 de febrer. És de mida mitjana i pot viure fins a 25 anys. S’alimenta de peixos, que captura a la superfície de l’aigua, i sol nidificar als penya-segats litorals. Els nius, que es reutilitzen al llarg dels anys, poden arribar a ser molt grans. El seu període reproductor va des del mes de febrer fins al mes d’agost i pon entre un i quatre ous (normalment, tres).

Segons les darreres dades del seguiment de l’espècie, corresponents al 2023, al Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera es varen detectar sis parelles, cinc de les quals es varen reproduir amb èxit, amb cinc cries. A Mallorca, es varen localitzar vuit parelles, de les quals set varen fer posta, però només cinc varen tenir èxit reproductor, amb deu polls. A Menorca, es varen reproduir amb més èxit: de sis parelles conegudes, cinc varen fer posta, amb cinc cries. D’altra banda, a Eivissa la reproducció no va ser tan bona: dues parelles iniciaren la reproducció, però només una va fer posta i, finalment, no va néixer cap poll.