La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de l'Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), ha fet un estudi sobre la caracterització agronòmica, fisicoquímica, antioxidant i tecnològica de 23 cultivars de garrover del Banc de germoplasma que gestiona i conserva a Son Real, a Mallorca. Es tracta de 17 varietats mallorquines, quatre eivissenques i dues seleccions pròpies.

El garrover (Ceratonia siliqua) és originari de la Mediterrània oriental. Es tracta d'un arbre de gran rusticitat, resistent a la sequera, amb poques exigències quant a maneig cultural i de bona productivitat, que pot ser una bona opció per a determinades zones de secà i amb escassos recursos hídrics. La seva implantació al territori mitiga els efectes del canvi climàtic, ja que és responsable de l'assimilació directa de grans quantitats de carboni de l'atmosfera. Tot i que la part més valuosa del fruit és el garroví, cada vegada s'està investigant més el desenvolupament de nous productes provinents de la polpa de la garrova.

Segons la directora gerent de l'IRFAP, Georgina Brunet, "actualment, la indústria alimentària està cercant nous aliments naturals funcionals. S'ha demostrat que la polpa de garrova millora les propietats nutricionals i funcionals dels aliments".

L'estudi s'ha enfocat en dues fases. En la primera, es conclou que la polpa de garrova presenta característiques fisicoquímiques i antioxidants interessants per incorporar en l'alimentació humana: una interessant font de sucres (en destaquen les varietats Fina i Bauçana), de fibra dietètica (en destaca Negrill) i baixa en greixos. La fracció lipídica està constituïda principalment per àcids grassos insaturats, donat que els àcids oleic i linoleic representen més del 50%, fet que la fa més interessant des del punt de vista qualitatiu i saludable.

"També mostra un bon potencial per la seva riquesa en polifenols totals i tanins. En destaquen les varietats Bugadera i Granja, que mostren major capacitat antioxidant.", ha indicat la doctora i cap de Producció Vegetal de l'IRFAP, Carme Garau, que ha dirigit i coordinat el projecte.

Pel que fa a la segona fase de l'estudi, l'IRFAP ha avaluat el rendiment en goma de garroví dels diferents cultivars. Les varietats Negrilla, Sa Llebre, Rossa i les seleccions de l'IRFAP Granja i H2-12 han presentat continguts en goma de garroví molt alts, de fins al 52%. Amb relació a l'ús de la goma de garroví com a agent espessidor i gelificant natural, les varietats que han presentat millors propietats tecnològiques han estat Rossa, De la Mel i Negrilla.

Els resultats d'aquest estudi amplien el coneixement sobre les propietats de les garroves de les Illes Balears i confirmen el potencial de la polpa de garrova com a ingredient funcional. Per a més informació, es pot consultar l'informe sobre aquest estudi a: caib.es.