Preguntes freqüents

És un instrument d'ordenació dels recursos hídrics, i recull tota la informació rellevant per a la gestió de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears. El Pla Hidrològic és l'instrument bàsic per a la consecució dels objectius previstos en la DMA. El Pla Hidrològic és també un instrument per a l'ordenació dels usos de l'aigua. Es basa en l'adopció d'un conjunt d'objectius mediambientals que han de possibilitar tant la satisfacció de les demandes d'aigua com la preservació del mitjà hídric. Fixa un marc de referència que clarifica les possibilitats d'accés al recurs i les obligacions respecte a la seva preservació, orientant les iniciatives dels municipis i dels diversos sectors econòmics interessats.

El Pla Hidrològic ha de ser un projecte de govern que garanteixi la coordinació administrativa, arribar a els objectius ambientals per a les diferents masses d'aigua, integració de polítiques sectorials, i recuperació dels costos associats als serveis de la gestió de l'aigua.

L'objectiu bàsic és aconseguir per a l'any 2015 un bon estat ecològic dels torrents, zones humides i aigües costaneres i una bona qualitat química i un bon estat quantitatiu de les aigües subterrànies. Aconseguir aquest últim implica que els índexs d'extracció d'aigües subterrànies siguin tals que puguin mantenir-se a llarg termini. Des del punt de vista químic el repte principal és reduir l'impacte de l'excés de nitrats encara considerable en els sòls agrícoles.

El contingut s'ajusta a l'establert en la Llei d'Aigües i la DMA, seguint les pautes d'elaboració desenvolupades en el Reglament de la Planificació Hidrològica (Reial decret 907/2007 de 6 de Julio - BOE de 7 de Juliol de 2007). El contingut es concreta en la MEMÒRIA, que inclou la descripció general de la demarcació de Balears, els usos, pressions i incidències antròpiques significatives, les zones protegides, l'avaluació de l'estat de les aigües, els programes de control i seguiment, els objectius mediambientals, l'anàlisi de la recuperació del cost dels serveis de l'aigua, el programa de Mesures, la informació pública i consulta. També s'inclou un apartat de NORMATIVA, que es tracta del text articulat que concreta el contingut de la Memòria per a la correcta gestió del Domini Públic Hidràulic. Com annex inclou els PROGRAMES D'ACTUACIÓ previstos al llarg del desenvolupament del Pla, incloent tant les infraestructures com els estudis necessaris per a arribar a els objectius al costat de les restants mesures.

La planificació per als pròxims 3 plans hidrològics, fins al 2027, estima un pressupost de 2.050 Milions d'euros en programes d'actuació i infraestructures.

El nou Pla Hidrològic de les Illes Balears neix sota el paraigües de la Directiva Marc de l'Aigua i per tant incorpora tota una sèrie de criteris i principis nous.

La Directiva Marc de l'Aigua (DMA) és la norma europea que estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües. Aquesta Directiva Europea pretén organitzar la gestió de les aigües superficials continentals, de transició, aigües costaneres i subterrànies.

La Directiva Marc de l'Aigua, neix per unificar les actuacions en matèria de gestió de l'aigua a la Unió Europea. L'aigua deixa de ser considerada com un bé comercial per a convertir-se en un element essencial de l'entorn, que cal protegir. La DMA origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i dels ecosistemes associats a aquest medi: 1. Promou la protecció i millora de l'estat ecològic de les aigües i dels ecosistemes aquàtics i zones humides. 2. Integra en la planificació i gestió de l'aigua tant les aigües subterrànies, com les superficials. 3. Obliga a establir objectius de qualitat per a totes les masses d'aigua. 4. Promou l'ús sostenible de l'aigua. 5. S'estableix la Demarcació Hidrogràfica com unitat bàsica de gestió. 6. Introdueix el principi de recuperació de costos, inclosos els ambientals, en la gestió de l'aigua. 7. Estableix garanties d'informació i participació pública.

El principi de sostenibilitat (gestió ecosistèmica, gestió integrada, gestió de la demanda), el principi de no deteriorament, el principi de racionalitat econòmica i recuperació de costos dels serveis associats a la gestió de l'aigua, el principi de precaució i adaptació, y el principi de gestió participada (informació, consulta pública i participació activa durant el procés de planificació).

En el 2015 està la primera fita.

Assumint que l'aigua és un assumpte públic que a tots ens concerneix, EL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ ESTÀ OBERT a l'ampli ventall de parts interessades: Administració municipal (polítics i tècnics), grups ecologistes i de defensa del medi ambient, agricultors, regants, empreses subministradores d'aigua, empreses de tractament de les aigües, perforadores, golf, associació d'hotelers, ramaders, empreses agroalimentàries, Autoritat Portuària, Ports de les Illes Balears, ports esportius, nàutica: associacions i empreses, Creu Roja, serveis portuaris, associació de navegants, grans mercants, Salvament Marítim, gestors d'espais naturals, comunitat educativa, Agència Balear de l'Aigua, grans empreses, Universitat, Col¿legis i associacions professionals, jardineria, empreses d'anàlisis i laboratoris, activitats subaquàtiques, cofradies de pescadors, pesca esportiva, reserves marines, instituts d'estudi i investigació, usuaris, administració insular, autonòmica i estatal implicada.

Afavorir la comprensió i enteniment de l'Esborrany del PHIB, afavorir l'intercanvi d'idees i compartir el sentit de les al¿legacions i arguments plantejats pels altres, la formulació de propostes concretes sobre la base de l'experiència local per a la millora del PHIB, i millorar la governabilitat de la gestió de l'aigua, dotant-la de major solidesa i suport social, fruit de la participació dels agents implicats en totes les seves etapes.