El vicepresident Costa continua la ronda de reunions per a explicar el Marc Estratègic d'inversions 2030 NNota Informativa
El vicepresident Costa continua la ronda de reunions per a explicar el Marc Estratègic d'inversions 2030
Aquest dimecres s'ha mostrat el document a representants de les principals administracions públiques de les Illes Balears
El vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern de les Illes Balears, Antoni Costa, i la directora general de Fons Europeus, Bàrbara Barceló, han continuat aquest dimecres la ronda de reunions per a explicar el nou Marc Estratègic de les Inversions de les Illes Balears 2030 (MEIIB). El document serà una guia de la gestió d'inversions per a fer una assignació eficient i efectiva.
Així, aquest dimecres s'ha exposat el MEIIB 2030 a representants de les administracions públiques en una reunió a la qual han assistit, presencial o telemàticament, la directora insular d'Hisenda i Pressuposts del Consell de Mallorca, Antònia Sansó; el coordinador general del Govern Municipal de l'Ajuntament de Palma, Ignacio Fernández; la directora insular de Promoció Turística del Consell de Menorca, Begoña Mercadal; el tècnic de gestió del departament de Promoció Turística del Consell de Menorca, Alexandre Raga; el conseller executiu del departament de Presidència, Hisenda, Gestió Econòmica i Esports del Consell d'Eivissa, Salvador Llosa; el director de projectes de l'Ajuntament d'Eivissa, Àlex Minchiotti, i el president de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Jaume Ferriol.
El MEIIB 2030 té com objectiu guiar de manera integral i estratègica la gestió d'inversions en els Illes Balears fins a l'any 2030, assegurant l'assignació eficient i efectiva de recursos financers per a promoure el desenvolupament sostenible, la competitivitat econòmica i el benestar social de les Illes Balears, en el període inclòs. A més, es tracta de posicionar a les Illes Balears com una destinació líder en inversió i desenvolupament sostenible al Mediterrani, executant - i també atraient - inversions estratègiques que impulsin la diversificació econòmica, la creació d'ocupació de qualitat i la millora de les infraestructures i els serveis públics, garantint al mateix temps la protecció de l'entorn natural i cultural de la regió, per al benefici i el benestar de les generacions presents i futures.
Es pretén disposar d'una eina per prioritzar les inversions que s'han de dur a terme fonamentalment amb les fonts de finançament finalista amb què compta la Comunitat Autònoma, ja siguin d'ordre europeu (Next Generation, FEDER, FSE+ i FTJ), com estatal (principalment el factor d'insularitat) o autonòmic (l'Impost de Turisme Sostenible, el cànon de sanejament o fonts de previsió i gestió de residus). Cal recordar que les Illes Balears compten amb prop de 5.000 milions d'euros provinents de tots aquests fons.
La revisió que s'ha fet de l'Estratègia d'Inversions Illes Balears 2030 implica un nou enfocament no tant centrat en la identificació de projectes estratègics, sinó en l'establiment d'una metodologia per al seguiment de totes les fases del cicle de vida dels projectes (definició d'eixos, prioritats, línies estratègiques i objectius, presentació de projectes, selecció, anàlisi de les oportunitats de finançament, seguiment de l'execució i avaluació).
El nou marc estratègic té com a prioritats transversals l’economia blava, la transició digital, la gestió eficient i transparent i el fet d’estar centrats en les persones. Tot això gira entorn de tres eixos: competitivitat, desenvolupament sostenible i cohesió i igualtat. Així, es desenvolupen set línies estratègiques: Impuls i diversificació econòmica; Tecnologia i Societat del Coneixement; Economia Circular i Energies renovables i eficients; Cicle de l'aigua; Inclusió Social i Igualtat d'Oportunitats; Entorns Saludables i Sostenibles, i Administració Àgil i Pròxima.
La Direcció General de Fons Europeus ha elaborat una proposta de document que primer va presentar i sol·licitar aportacions a la resta de Conselleries i ens del sector públic instrumental, i ara se sotmet a un procés participatiu més ampli, que inclou la consulta als agents econòmics, socials, altres administracions i també a la ciutadania.